-
-
El Tecnocampus de Mataró va reunir una vintena de periodistes i professionals de la comunicació per parlar sobre els reptes i oportunitats de la professió. El degà Joan Maria Morros i la vicedegana Núria De José van informar de les línies estratègiques del Col·legi de Periodistes i van escoltar els comentaris dels col·legiats i col·legiades per fer un Col·legi més útil i més fort.
Amparo Moreno Sardà, Joan Anton Benach, Antoni Ribas Beltran, Pere Oriol Costa, Josep Maria Cadena, Josep Martí Gómez, Maria Eugènia Ibáñez, Rafael Pradas Camps, Rosa Mora Pous i Teresa Rubio Rovira, són els deu protagonistes d’aquest arxiu gràfic que es presentarà el dimarts 16 d’abril a les 18.30 hores a la seu de Barcelona del Col·legi de Periodistes (Rambla de Catalunya, 10, principal). L'acte està obert a tot el públic i es requereix inscripció prèvia.
Descobreix la riquesa del periodisme català amb les més de setanta publicacions de col·legiats i col·legiades que trobaràs a la parada del Col·legi de Periodistes de Catalunya. No et perdis la signatura d'exemplars amb els autors i autores davant de la nostra seu (Rambla Catalunya 10, Barcelona).
El Grup de Sèniors de la Intercol·legial organitza dues conferències entorn de l'arquitectura i la construcció a la seu de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona i del Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona-Lleida. L'assistència als dos actes és lliure.
El periodista col·legiat va ser membre de l'equip fundacional d'El Periódico i va dirigir la redacció de Barcelona d'El País entre 1982 i 1988.
El pròxim dijous 18 d'abril, a les 18:30 h, no et perdis la conversa a la seu de Barcelona del Col·legi sobre la Llei Europea de Llibertat de Mitjans de Comunicació. Neus Bonet, exdegana del Col·legi, parlarà amb Diana Riba, eurodiputada dels Verds/Aliança Lliure Europea, sobre els aspectes clau d'aquesta legislació. Una inicaitiva de l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona. Inscriu-t'hi!
El dinamisme de la ràdio a Catalunya es conserva gràcies a arxius sonors, hemeroteca –diaris i revistes– i guions de tota mena. Un llegat que permet reconstruir i reviure aquesta història recent. Les bobines i els enregistraments conservats a la Biblioteca de Catalunya, provinents de setanta anys de Ràdio Barcelona, la inquietud de la societat civil feta palesa a les ones de l’FM que recull l’Arxiu Sonor de la UAB o el dinamisme dels pioners de la ràdio que Ràdio Associació de Catalunya ha recuperat a cop d’hemeroteca ens ofereixen una perspectiva vibrant i única del segle passat a casa nostra.
La crònica de les ràdios locals acumula gairebé un segle de vida, des dels llunyans anys trenta, quan van néixer les primeres emissores en català emparades pel voluntarisme. Unes característiques que, després del desert que va suposar el franquisme, tenen les ràdios de proximitat que neixen amb l’arribada de la democràcia, quan, a finals dels setanta, Ràdio Arenys i Ràdio Rubí van obrir un camí que han seguit unes dues-centes emissores. Un model particular que, enmig d’un món cada cop més globalitzat, juga amb força l’aposta per la informació local.
La ràdio aconsegueix una proximitat que no tenen els altres mitjans de comunicació. Per a molts oients habituals, aquelles veus que els acompanyen a casa, a la feina o al cotxe, entre molts altres llocs, són com part de la família. Aquesta sensació íntima, propera, personal, de formar part de les nostres vides s’entén per la importància que hi té l’oïda, però, sobretot, per la força de la veu, sobretot d’aquella que, dia rere dia, ens explica el món que ens envolta.
El desembre, el Report.cat va publicar un reportatge que portava per títol “El conflicte més mortífer” sobre l’elevat nombre de periodistes morts en la guerra entre Israel i Hamàs i les dificultats d’informar des de Gaza. Lamentablement, tres mesos després, el títol del reportatge encara és vigent i el nombre de periodistes morts a Gaza ja ascendeix a noranta-cinc, tot i que algunes fonts l’eleven fins a cent vint. Són les veus silenciades que han deixat de ser els ulls del món, que ja no informen del que succeeix a La Franja.
Sílvia Cóppulo, és una de les veus i les cares més populars del nostre país. Va començar a treballar a la ràdio amb dinou anys i, des de llavors, ha desenvolupat la seva carrera professional als mitjans audiovisuals, activitat que compagina amb la consultoria de comunicació, la docència i la investigació. Es tracta de Sílvia Cóppulo, una de les personalitats més rellevants de la història de la comunicació a Catalunya. Parlem amb ella sobre la seva trajectòria professional, especialment a la ràdio.
Millora la gestió de subscriptors a Mailchimp
Edicions obertes:InternetNarratives multimèdia: com crear continguts innovadors
Edicions obertes:InternetPerfecciona les teves habilitats com a formador/a
Edicions obertes:BarcelonaCreació d'imatges amb Intel·ligència Artificial
Edicions obertes:Barcelona, GironaBorsa de treball
16/04/2024 Barcelona16/04/2024 Barcelona11/04/2024 Barcelona11/04/2024 Barcelona16 abril18:30 - 20:00 - Col·legi de Periodistes de Catalunya (Principal)18 abril18.30 - 20:00 - Principal22 abril18:00 - 20:30 - Col·legi de Periodistes de Catalunya
